ÈPOCA
(1939-1970)
El triomf franquista contra les forces de la República significà l’inici immediat d’un llarg període històric de repressió contra les llibertats democràtiques individuals però també nacionals.
CATALUNYA I VALÈNCIA:
·Catalunya i Valencia amb el franquisme sofriren una repressió adherida a la que sofriren altres regions y zones del Estat espanyol, la lingüística y cultural.
·Amb el nou règim va deixar de ser una llengua important, però, a més, es va prohibir l'ús públic, de manera que es va convertir en una llengua tancada en l'àmbit domèstic.
·El franquisme va pretendre destruir tots els instruments i avanços de la llengua catalana.
Aleshores, durant uns anys conviuran tres nivells culturals diferents:
·Una cultura “oficial” promoguda pel règim, encarregada de mostra la seva imatge i el seu missatge.
·Una cultura pública, sense intervenció dels organismes oficials.
·Una cultura clandestina, la catalana. Literàriament.
PROBLEMES DE L'ESCRIPTOR:
·La no professionalització.
·La marca d’editorials, capaces d’invertir en una novel.la.
·La censura.
·Els pocs llibres editats no es venien.
·No es feien traduccions al català.
·Per sobrevivir l’escriptor ha d’exercir el bilingüisme.
Dins d'aqueta època es desenvolupa per damunt de la poesia i el teatre, el gènere narratiu amb els contes i la novel·la psicòlogica o realista.
NOVEL·LA DE POSGUERRA:
-Trobar respostes a accions humanes incomprensibles.
-Reproduir els pensaments dels personatges.
- Lector com a coautor de l’obra.
-Novel.la sense límits de espai, temps, gènere i moral.
La novel·la catalana de postguerra va dividir-se en dos subgèneres :
-La novel·la psicològica (anar a la senyal d'obra)
-La novel·la realista: utilitza un narrador que explica els seus records de fets viscuts o un narrador testimonial que denuncia la realitat del moment.
CONTE:
Aquest gènere va potenciar-se a partir del anys 50 per tal de recuperar la tradició i té les següents característiques:
- Conté notes del nou espai on es mou l’escriptor.
- Incorpora el tema de l’enyorament i el desarrelament.
- Porta als límits els sentiments de frustració i fatalitat del destí.
- Invalida la experiència individual i la trasllada a la col·lectivitat.
- Denuncia la guerra i les seus conseqüències.
Els autors més importants d'aquesta època són Mercè Rodoreda i Pere Calders, que van treballar el gènere del conte i la novel·la, encara que també destaquen LLorenç Villalonga, Enric Valor, amb la recopilació de rondalles i la flexió verbal, Josep Pla i Manuel de Pedrolo.