Personatges

Anàlisi Quimet

En este treball tractarem la descripció del personatge principal masculí (Quimet). Quan ens van preguntar sobre que volíem fer en el treball, la majoria volia fer-ho d'este personatge, però per sort els van assignar altres tasques. El treball consta de les tradicionals descripcions físiques i psíquiques, i d'una anàlisi de la seua ideologia i del que pensen els altres personatges d'ell (ja que Mercè Rodoreda treballa molt amb el monòleg interior). Per a finalitzar el treball, tractarem unes conclusions (el que hem aprés o el que ens ha paregut el treball).

Quimet és el marit de Natàlia, es van conèixer quan Natalia acudeix amb Julieta al ball.

"I mentre badava una veu a l’ orella va dir-me, ballem?

Mig d’ esma vaig contestar que no en sabia i em vaig girar a mirar. Em vaig topar amb una cara que de tan a prop que la tenia no vaig veure prou bé com era, però era la cara d’ un noi. És igual, em va dir, jo en sé molt i n’ hi ensenyaré ".(pàg. 8).

Descripció física:

Quimet és un xic alt i fort. Té un pèl espès i molt negre, com les celles. Els seus ulls són xicotets i molt lluents, però molt bonics. El seu nas era normal, sense cap extravagància, igual que les seues galtes. Els seus llavis eren espessos i les seues dents eren lluents. Els seus peus eren molt llargs i prims, en definitiva, Quimet era un xic normal.

"Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se’ls allisava amb l' altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l' altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d' uns ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores dels ulls sempre les tenia humides, com una mica untades, i li feia molt bonic. El nas no era ni massa ample ni massa estret, ni tirant amunt, que no m' hauria agradat gens. Les galtes eren plenes, rosades a l' estiu, vermelles a l' hivern, amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de la part de dalt. I els llavis els tenia sempre encesos i eren grossets; el de baix sortit enfora. Quan parlava o reia, se li veia la cadeneta de les dents, ben posades a cada forat de geniva. Tenia el coll sense nervis. I al nas, que com he dit no era ni massa ample ni massa estret, hi tenia, a cada forat, un enreixadet de pèls per aturar el fred i les polsegueres. Només, darrera de les cames, més aviat primes, les venes se li inflaven com serps. Tot el cos era llarg i rodó on calia. La post del pit alta, les anques estretes. El peu llarg i prim amb la volta una mica aplanada i si caminava descalç picava de talons. Era bastant ben fet i li ho vaig dir, i va voltar a poc a poc i em va preguntat, ¿et sembla?". (pàg. 60).

Descripció psíquica:

Es caracteritza per ser un home desconfiat. Esta característica la podem observar quan veurà Natalia a la pastisseria i veu que el cap li mira el darrera.

"No vull que treballis més per aquest pastisser! He sabut que va darrera les dependentes.

Em vaig posar a tremolar i li vaig dir que no cridés, que no podia deixar la casa així, de qualsevol manera i sense educació, que, pobre home, no m'havia dit mai una paraula més enllà de l'altra i que despatxar dolços m'agradava i que si em feia plegar a veure què.... Em va dir que a l’ hivern, una tarda , quan ja era fosc, havia vingut a mirar com treballava. I va dir que, mentre acompanyava una clienta a triar una capsa de xocolatins a l’ aparador de la dreta, el pastisser em seguia amb els ulls, no a mi, sinó al meu darrera ".(pàg. 29).

És molt masclista i agressiu, però estes característiques les solien tindre tots els homes d'aquella època.

"Em va agafar pell coll amb una mà i em va sacsejar el cap. Li vaig dir que ja es podia retirar i que si no em feia cas cridaria un municipal". (pàg. 29-30).

També és molt dictador, ja que no deixa fer res a Natalia sense el seu consentiment. Només pensa en ell i tracta a Natalia com un objecte que és només per a ell.

"Un dia vaig veure unes xicres de xocolata molt boniques i en vaig comprar sis: totes blanques, gruixudes. I en Quimet així que les va veure es va enfadar; ¿què n’ hem de fer d’ aquestes xicres de xocolata? (pàg. 53).

En aquella cadira només hi podia seure ell ".(pàg. 58).

Quimet és una persona molt gelosa, ja que, com hem dit, tracta Natàlia com si fóra seua.

"El mosso del cafè em va acompanyar al lavabo i em va ajudar a tirar-me aigua al cap. Quan vaig tornar en Quimet tenia els llavis estrets i el nas morat de ràbia, a l’ hora de la propina ens veurem les cares. Ni cinc.

Va dir que el mosso no m’ havia d’ haver acompanyat i jo li vaig dir per què no m’havia d’ acompanyat ell i va dir que ja era prou gran per anar sola". (pàg. 55).

Aficions:

Entre les seues aficions cal destacar que li agrada el seu ofici d'ebenisteria.

"-Faré un armari que servirà per tots dos, de dos cossos, amb fusta d’ arbre ampolla. I quan tindré el pis moblat, faré el llitet del nen".(pàg. 27).

També té una gran afició pels coloms.

"El vaig curar i en Quimet va dir que el guardaríem, que li faria una gàbia a la galeria, per poder-nos-el mirar des del menjador: una gàbia que seria una casa de senyors, amb balcó corregut, teulada vermella i porta amb trucador (pàg. 80).

I al cap de quinze dies en Quimet va venir amb una altra parella de coloms de cua de gall dindi, molt presumits: tot el dia pit enfora i cua enlaire, i aquella vegada, quan els antics van fer ous, tot va anar bé (pàg. 85).

En Quimet deia que els coloms eren com les persones amb la diferència que els coloms feien ous i podien volar i anaven vestits de ploma, però que a l’ hora de fer fills i mirar d’ alimentar-los, eren igual. En Mateu deia que no estava per bèsties i que ell mai no podria menjar colomins criats a casa seva perquè li semblaria que matar un colomí nascut a casa era com matar algú de la família. Ien Quimet, amb un dit, el punxava a la ratlla de la cintura i li deia, ves que tinguessis una bona gana ...

I si els coloms van sortir del colomar i si els vam deixar volar, va ser per culpa d’ en Cintet, perquè va dir que els coloms havien de volar, que no havien estat fets per viure entre reixat, sinó per viure entre el blau. I els va obrir la porta de bat a bat ".(pàg. 89).

Quimet no es preocupa per res del que ocorre en sa casa. Per exemple, quan Natalia es troba invadida sa casa pels coloms no es preocupa, al revés, s'alegra. Cosa que a Natàlia no li agrada.

"En Quimet ho va trobar molt bonic i va dir que el colomar era el cor, d’ on surt la sang que fa la volta al cos i torna al cor i que els coloms sortien del colomar que era el cor, donaven la volta pel pis que era el cos i tornaven al colomar que era el cor. I va dir que havíem de mirar de tenir més coloms que vivien a la bona de Déu i sense donar feina (pàg. 120).

Li vaig dir que era una bogeria i va dir que les dones sempre volen manar i que ell ja sabia el que feia i per què ho feia, i tal dit tal fet ".(pàg. 121).

Quimet es compra una moto amb Natàlia per a eixir a passejar. I més tard, tenen dos fills: Antoni, primer i Rita, després.

"Va comprar la moto d’ un senyor que havia mort d’ accident i que no havien trobat fins a l’ endemà de ser cadàver. Amb aquella moto anàvem per les carreteres com un xiulet avalotant les gallines dels pobles i espantant les persones (pàg. 54).

La senyora Enriqueta agafava el nen a coll, que es deia Antoni (pàg. 79).

I al cap d’ un any i mig, just al cap d’ un any i mig d’haver tingut el nen, ¿la sorpresa! Altra vegada (pàg. 91).

Va sortir nena i li vam posar Rita".(pàg. 92).

Quimet mai fa cap expressió en què expresse el seu afecte cap als seus fills o cap a la seua dona.

Què pensen els altres d'ell?:

-Natàlia:

Encara que Natàlia odia els coloms, Quimet es dedica només a ells, ella no sap com dir-li-ho. I només fa que callar i fer tot el que li mana.

"No podia dir-li que només sentia els coloms, que tenia a les mans deix de sofre dels abeuradors, deix de veces relliscant a dintre de les menjadores acompanyant-les perquè no sortissin a fora, prement-les perquè sortissin per tots els foradets igual. No podia dir-li que si un ou queia del covador a mig covar la pudor em feia recular encara que m’ estrenyés el nas amb dos dits. No podia dir-li que només sentia crits de colomí demanant menjar amb tota la fúria del cos ple de canons grocs clavats a la carn morada (pàg. 124).

I va ser aquell dia que vaig dir-me que s’ havia acabat. Que s’ havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¿tot a passeig! Però no sabia com... Aquest pensament se’m va quedar per dins del cap com una brasa ".(pàg. 137).

El seu odi va arribar a tal punt que sentia els coloms quan estava treballant.

"Només sentia parrupeig de coloms. Em matava netejant els coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms ".(pàg. 124).

En realitat, Natàlia no odia els coloms. A qui odia és al propi Quimet. Però no sap o no vol dir-li que no el suporta.

"La senyora Enriqueta s’ hi va ficar i va dir que no tenia caràcter, que, ella, ja ho hauria acabat, que mai no s’ hauria deixat fer una cosa com aquella ".(pàg. 125).

-Sa mare:

Quimet té mare, però no viu amb ella per no donar faena.

"Vivia sola. En Quimet vivia a dispesa per no donar-li feina i deia que així eren més amics, perquè, junts no s’ avenien".(pàg. 30).

Durant la història, sa mare es mor de sobte.

"Al cap d’ una setmana justa d’ aquella visita, la mare d’ en Quimet va morir. Ens va venir a avisar una veïna a la matinada. Vaig deixar els nens a casa de la senyora Enriqueta perquè en fes el que volgués i amb en Quimet vam anar-la a veure".(pàg. 128).

I en el vetlatori, Quimet es porta una terrible desil·lusió.

"La seva mare se’l estimava molt a vostè... i als seus nens. Però de vegades em deia que la il·lusió de la seva vida hauria estat tenir una nena (pàg. 131).

En Quimet va dir que no li explicaven res de nou, perquè la seva mare, quan era petit, per fer-se la il·lusió, el vestia de nena i l feia dormir amb camises de nena ".(pàg. 131).

-Els seus amics:

Cintet és com Quimet. Li ajuda en totes les faenes i al final va a la guerra com els seus amics.

Mateu és un altre amic de Quimet i de Natàlia. Tenia dona, però li posa les banyes. És molt amic de Natàlia i li confia que Quimet és un bon xic però té moltes manies, com els coloms.

"Quimet era un bon noi, però amb les seves manies ...".(pàg.134)

Ideologia:

Quimet és republicà, i no dubta a eixir a defendre la seua ideologia quan fa falta.

"I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se'm va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d' on l' havia treta".(pàg. 87)

Quan explota la revolució es vist de milicià i ix al carrer.

"En Quimet també corria pels carres i cada dia anava pels carrers i sempre pensava que un dia no el tornaria a veure. Se'm va vestir amb una granota blava i, al cap d' uns quants dies de fum i d' esglésies llençant espurnes, se'm va presentar amb un cinturó amb revòlver i una escopeta de dos canons penjada a l' espatlla".(pàg. 141)

Més tard decideix anar al capdavant d'Aragó, deixant sola la seua dona i fills.

"Un dia em va dir que la cosa es posava negra i que hauria d' anar al front d' Aragó".(pàg. 147)

Dies després, Natàlia pensa que no la tornarà a veure, però apareix.

"I quan em pensava que ja no veuria mai més en Quimet perquè se n' havia anat a la guerra, em va arribar un diumenge, brut de pols i carregat de menjar. Va deixar els paquets damunt de la taula i el revòlver i l' escopeta. Va dir que necessitaven matalassos i se'n va endur dos: el del nen, que va dir que podia dormir amb mi, i el del meu llit de noia, de llautó".(pàg. 152)

Amb esta visita, Quimet crida l'atenció dels seus fills, que volen saber moltes coses de la guerra.

"I l' Antoni volia saber més coses i se li asseia a la falda i li feia ensenyar com es disparava el revòlver i en Quimet li deia que la guerra que ell feia no era guerra i que seria l' última. I l' Antoni i la Rita estaven com enamorats del seu pare i ell els va dir que el diumenge vinent els portaria joguines, baturrets i baturretes".(pàg. 153)

Més tard, s’acomiada, perquè ha de tornar al front amb els seus companys.

"La botzina del camió que venia a buscar en Quimet despertava les pedres. Van pujar dos milicians a carregar els matalassos i un d' aquells milicians va dir a en Quimet que en Cintet havia desaparegut".(pàg. 155)

Després, sense que ningú li esperara, apareix Cintet per casa de Natàlia.

"Al cap de tres dies justos d' haver marxat en Quimet va venir en Cintet, amb una granota nova, molt encarcarada , i tot ple de corretges entrecreuades pel pit i per l' esquena i amb un gran paner de taronges".(pàg. 156)

Un dia, Quimet torna a visitar Natàlia, però esta vegada ho fa amb set companys.

"I feia temps que no sabia res d' en Quimet ni d' en Cintet ni d' en Mateu, quan un diumenge se'm presenta en Quimet amb set milicians, carregat de menjar i de misèria. Brut i abandonat i tots els altres igual. Els set se'n van anar i van dir que vindrien l' endemà a buscar-lo. En Quimet em va dir que al front menjaven poc perquè l' organització fallava i que era tuberculós".(pàg. 165)

Esta va ser l'última vegada que Natàlia veurà Quimet amb vida, ja que un dia rep la notícia que el seu marit ha mort.

"Fins que un milicià va trucar a la porta per dir-me que en Cintet i en Quimet havien mort com uns homes. I em va donar tot el que quedava d' en Quimet: el rellotge". (pàg. 172)

Quimet és un home maleducat i masclista. Mercè Rodoreda ha reflectit en este personatge el tipus d'home que predominava en l'època de la República- Guerra Civil. Este llibre t'ensenya com era la situació de les dones i com reaccionaven. Este llibre ens ha ensenyat a observar el gran pas que ha donat el país en la llibertat de les persones.

Anàlisi Colometa

En aquesta part del treball explicarem el personatge principal, conegut com Natàlia. L'hem dividit en descripció física, descripció psicológica i relació amb altres personatges.

Començarem parlant de la descripció física. En la novel·la hi ha molt poca descripció física, ja que només es descriu Natàlia com una dona molt delicada sense cap força muscular. Es veu reflectit en la cita del capítol IX quan diu: "...perquè estava molt prima. "

Nosaltres ens imaginem Natalia d'estatura normal, lleugera , amb els cabells llargs i foscos, sempre vestida amb roba d'acord amb l'època i reservada.

Descripcio psicológica:

D'altra banda, ens agradaria destacar els trets psicològics ja que la major part de la novel·la són monòlegs interiors i considerem que és la part mes important. Així mateix, comencem destacant que Natàlia és una jove, amb poques vivències, d'esta manera en moltes parts de la novel·la es pot veure com és ignorant i callada. Podem dir també que és vergonyosa perquè és fàcil de ruboritzar com diu en unes quantes parts de la novel·la, i fàcil de manipular perquè fa tot el que li diu l'altre personatge principal, Quimet, el seu marit, este fet ho trobem quan Natàlia diu:

“Passava hores i hores fregant una aixeta i si quan havia acabat hi veia una ombra, tornava a començar i em quedava encantada amb la brillantor. En Quimet volia que cada setmana li planxès els pantalons".

A Natàlia li agradava molt treballar en la pastisseria i vendre dolços. Un dels majors problemes que té Natalia al principi de la novel·la és que son pare s'ha casat amb una altra dona i sa mare va morir. Açò Natàlia sempre ho té present perquè quan té un problema no té a ningú que l'ajude, com podem veure en la cita :

“Quan la meva mare va morir, aquest viure sense paraules encara es va eixamplar. I quan al cap d'uns quants anys el meu pare va tornar a casar-se, a casa meva no hi havia res on jo em pogués agafar. Vivia com deu viure un gat: amunt i avall amb la cua baixa, amb la cua dreta...”

Segons son pare ella és un poc exigent i segons Enriqueta, no té caràcter. També es pot veure que és maniàtica perquè en tot el que es referix a les tasques de la casa li agradava tindre-ho molt net i ordenat. Natàlia diu en el capítol XL, referint-se a si mateixa, "...era delicada de sentiments..."

És una dona molt treballadora, que no li importa treballar moltes hores per poder tirar endavant la seua família.

Relació amb altres personatges:

Parlarem dels tres personatges que considerem que són els més importants i pròxims a Natàlia. Parlarem d'ells en l'ordre cronològic que apareixen en la novel·la. Aquestos personatges són Quimet, Enriqueta i Antoni.

Quimet és el seu marit i amb qui més discutix al llarg de la novel·la. Natàlia coneix Quimet en un ball en la plaça del Diamant, la qual cosa dóna nom a la història. A partir del seu casament, Quimet li diu a Natalia que ha de fer el que li diga i recolzar-li en tots els aspectes este d'acord o no. Sobretot en esta part del llibre és quan mes es nota el masclisme de l'època. Fins al punt que li canvia el seu nom, Natàlia, per Colometa .També es veu reflectit este masclisme, quan Quimet li demana a Colometa que deixe de treballar en eixa pastisseria perquè, segons él el seu cap la mira massa.

Continuant amb la relació amb els personatges, direm que Enriqueta és un suport molt gran per a Natalia perquè a falta d'un pare i una mare que la recolzen esta ella. En tota la novel·la es mostra com Enriqueta l'ajuda en aspectes com buscar treball o cuidar dels xiquets. Natàlia va a sa casa i li conta els comportaments del seu marit i li pregunta com pot enfrontar-los, en definitiva, és un gran suport per a esta.

Després de la mort de Quimet, Natàlia entra en una depressió i en un atac de bogeria va a una drogueria perquè, com que no té diners per a mantindre els fills que va tindre amb Quimet, vol comprar salfumant per a acabar amb la vida dels xiquets. Allí és on coneix el següent personatge, Antoni, que treballa en la drogueria. Antoni, que vol formar una família, ajuda Natàlia a eixir d'eixa depressió i es casa amb ella. Antoni, al contrari que Quimet, la valora més com a dona, la respecta molt més i fa que se senta bé.

Podríem afegir també, que el tracte que té Natàlia amb els seus fills és el d'una bona mare, que donaria tot per ells. Al contrari, de vegades, Quimet no ha sigut tan pròxim a ells.

El nom de Colometa se'l va posar Quimet a Natàlia perquè el seu marit és un gran apassionat dels coloms. Des que es van conéixer la personalitat de Natàlia va perdent-se minut a minut ja que Quimet li roba el cor a ella i amb això es perd la identidad de la protagonista, començant pel seu propi nom. Este nom també dóna lloc a un xicotet símbol de masclisme cap Natàlia.

Quimet va començar només amb el nom però a poc a poc la va manipulant al seu capritx. Arriba a l'extrem que la infravalora com a dona i no li deixa expressar ni els seus sentiments ni la seua opinió lliurement.

Anàlisi Enriqueta

Enriqueta era alta, amb boca de rap i amb nas de paperina. En estiu i en hivern, sempre duia mitges blanques i sabata negra. Era molt neta. És una dona major però es conserva prou bé.

"Era alta, amb boca de rap i amb nas de perpentina"...

"És ja major, però lluidora".

Enriqueta és una dona molt treballadora i que es guanya la vida com pot. Viu de vendre castanyes i moniatos a l’hivern i cacauets i xufles per a les festes majors a l’estiu, sempre li dóna consells bons a Colometa. També a Enriqueta li agrada molt el café.

"La senyora Enriqueta, que vivia de vendre castanyes i moniatos a la cantonada de l’Smart ".

"Trobo que fas ben fet de casar-te jove. Necessites un marit i un sostre".

I li agrada molt el café.Tenia un quadre penjat amb un cordill groc i vermell, que figurava tot de llagostes amb corona d’or, cara d’home, cabells de dona.Este quadre representa també per a mi l’adaptació de les circumstàncies per les que ha passat i que té una ment oberta.

La senyora Enriqueta sap que Colometa no té mare i fa un poc de mare de Colometa quan aquesta necessita algú.

Trobo que en Quimet et convé més que en Pere. Té establiment, mentre que en Pere és persona manada. En Quimet és més eixerit i més busca-vides.

Enriqueta veu amb bons ulls a en Quimet i creu que és molt modern.

Se’n carrega d’acompanyar a Colometa a comprar la roba de núvia. I està contenta perquè Colometa viurà prop d’ella quan es case.

Veiem doncs que és una persona propera i simpàtica.

La senyora Enriqueta es preocupa per Colometa.

"Ves amb compte amb la mare d’en Quimet que és fa la inocent, peró no ho és ".

Quan Quimet comença a dir que té dolor a la cama, la senyora Enriqueta que està molt espavilada li diu a Colometa que no se’l creu que només ho fa perquè estigués amb ell.

És també una dona supersticiosa, quan Colometa està embarassada li parla de coses sobre el desig.

Si tensdesig no et toquis i si et toques, tocat al darrera.

Sempre disposta a ajudar i estar amb Colometa. Quan Colometa torna a quedar-se embarassada Enriqueta l’ajuda estant amb ella en un embaràs molt dolent.

Quimet sempre treia al xiquet en la moto i Colometa patia per si li passava un accident. Enriqueta li deia que es dominara perquè si patia massa, la criatura que s’estava fent es posaria del reves i l’haurien de treure amb ferros.

Després quan ja comença la guerra, Enriqueta veu que en casa de Colometa falten coses i li busca feina en casa d’uns senyors, veiem que és també una dona molt servicial perquè a més a mes s’ofereix a tindre els xiquets mentre ella està treballant. Quan la despatxen li busca feina a l’ajuntament i com falta menjar a vegades dóna berenar als xiquets de Colometa. És generosa.

Enriqueta pateix per Colometa perquè veu que treballa molt.

"La senyora Enriqueta em va dir que ella em guardaria als nens ".

..."de cada tres parelles de coloms en Quimet en regala dues, només per l’alegria de donar"...

"i tu treballant com una beneita "...

Veu que del negoci no es trau res i Colometa està farta de netejar el colomar, aleshores Enriqueta li diu que no havia de tindre tants de coloms en casa, amb la qual cosae veiem que és una dona de caràcter que no es deixa arrossegar.

..."no hagués consentit tindre tant de colom a casa..."

Quan ve la guerra el seu negoci de vendre castanyes se’n fa malbé i com a dona lluitadora es posa a vendre botons i lligacames, és una dona supervivent.

No és Enriqueta una dona compromesa políticament ja que un dia li diu a Colometa que les noies de la revolució totes eren noies sense vergonya.

..."aquestes noies de la revolució totes eres noies sense vergonya"...

Però si és compromesa amb la gent que estima ja que quan Colometa es veu obligada a dur al seu al seu fill a una colònia, va a veure’l els diumenges. També li comunica a Colometa la mort del seu marit i li sap molt greu, perquè no li agrada gens que pateixi.

Enriqueta torta a ajudar a Colometa buscant-li feina a una porteria per netejar així demostra que és una persona molt solidaria, decidida.

¿I com ho dic als nens?

..."Els ho dius de seguida que a ella li hagis dit que sí, i com una cosa de les més naturals que corren. I què saben"...

La senyora Enriqueta està contenta per Colometa pel seu casament ja que sap que l’Antoni és un bon home i ella s’ho mereix.

Sempre present en la vida de Colometa, que és com una filla per a ella. Està present en tots els moments importants; la boda, la comunió del xiquets...