top of page
Valoració de Diana Tarazón
La meua opinió personal de la novel·la és que Colometa ho ha suportat tot en aquesta vida, i noha sigut feliç. El que és en si la novel·la és com un diari que narra la protagonista, sobretot de les coses dolentes que li passen. Aquest llibre no té cap defecte, però segons jo ho hi llegit, me adonat que és molt mes fàcil llegir un llibre que no estigui a monòleg interior. El llibre al principi pot resultar complicat i de difícil comprensió, però una vegada, avances capítols et vas acostumant a aquest tipus de narració. Sí que recomanaria aquest llibre, però a persones que no els agradessin els llibres d'acció, sinó llibres més sentimentals. La nota amb la que valoro la novel·la és amb un 7 perquè encara que no m'agrada el tipus de narració, el llibre no ha estat gens malament, fins i tot confesso que me arribat a enganxar en algun moment.
Valoració de Belén Marín
Des del meu punt de vista és una bona novel·la, es basa en el dolor físic i psíquic, en una barrejaran contares i be elaborada que es difícil de saber quan un dolor engendra a altre. Nos finalitzar-nos a nosaltres mateixos, que som i el perquè som aixina, pitjor lo millor es saber que un pot canviar qualsevol circumstancia personal, per dura que esta siga, trobar en nostre interior el punt d’explosió que mos fa canviar, sentir-nos a gust en nosaltres mateixos i no deixar que res ni ningú mos lleve nostra pròpia auto estima.
És una obra actual, hui en dia i per desgràcia, vivim una època en la que sembla que s'ha posat de moda el maltracta psicològic, físic, el protagonista pot ser un fi del reflex d’això i en la seua marc camí troba una porta oberta a la llibertat.
No te ningú defecte lo únic es que és alguna cosa embolicador de llegir i que tracta temes de dolor i trists i no agrada llegir coses aixina ni molt menys viure-les o vore-les.
La novel·la se podria millorar pense jo que en alguna cosa mes d’acció i en molta menys tristesa.
Esta novel·la sí que la recomanaria només per a que vegen com ho passava el protagonista i la seua vida tan trista que era fins que passa el temps i es van donant compte de les coses, crec que depens molt llegint esta novel·la.
NOTA: 7
Valoració de Teresa Cervera
L'opinió d' una obra amb tanta importància dins de la literatura catalana ha de ser bona. La veritat és que és una novel·la que te lliga en quant comences a llegir-la i aixo m'agrada perque fa que la lectura siga més amena. També planteja l'Espanya de l'epoca de la Guerra Civil i de com vivia la gent en aquell moment, on Natàlia explica la seua vida marcada per l'opressió i la necessitat d'alliberar-se'n; i crec que es veu prou bé com vivia la gent. M' ha agradat molt les dues cares de Natàlia, la de quan estava amb Quimet i la de quan estava amb Antoni on es veu clarament un canvi de personalitat.
Per a mi aquesta novel·la ha sigut del millor que he llegit a classe i m'ho tornaria a llegir més vegades,de veritat m' ha agradat.
Puntuació: 8
Valoració de Sergio Alegre
Este llibre no m'ha agradat molt. El més positiu del llibre és que la seua història t'ensenya a pensar com eren les relacions amoroses d’ aquella època, doncs l’ home tracta la dona malament. I, encara que és prou llarg, a poc a poc es pot llegir prou bé.
El vocabulari no era molt fàcil i moltes paraules les he hagut de buscar en el diccionari. Açò no és roí, sinó que m'ha servit per a ampliar el meu lèxic, encara que es feia quelcom pesat.
El que menys m'ha agradat han sigut les pesades històries sobre els coloms, perquè a mi no m'interessaven en cap cas, i moltes vegades et desconcertava, ja que hi ha capítols que parlen només dels coloms, val que a Quimet li agradaren, però no cal que parle sempre d'ells. Per a mi, tot açò sobra i tota la trama es podia haver comptat en a penes cents cinquantes pàgines.
Finalment, este llibre el recomanaria a persones més experimentades en la lectura, ja que m'ha sigut pesat llegir-m'ho.
La nota que li posaria a este llibre és d'un 6, perquè narra una història interessant, encara que no m'haja agradat.
Valoració d' Arantxa Mínguez
M’ha paregut una novel·la catalana prou bona. El que més m’ha agradat ha sigut el canvi de personalitat de Natàlia, de quan va estar en Quimet a quan va estar amb l’Antoni. Aquesta història va ocòrrer fa prou anys i podem veure comportaments antics en l’actualitat, per exemple el d’en Quimet cap a Natàlia. Aquest comportament seria el procés de submissió de Natàlia per part del seu marit. Crec que és una de les novel·les que més amenes se m’han fet i de les que realment he sentit com si fóra jo la protagonista de la història. M’haguera agradat que haguera sigut més llarga.
Puntuació: 9.
Valoració de Victoria Garzón
La plaça del diamant m'ha paregut un llibre un poc complicat d'entendre ja que tenia prou vocabulari que desconeixia i, a més, que segons ho vas llegint s'ajunten els seus pensaments, amb les seues idees i els seus records, per la qual cosa m'ha costat entendre per on volia eixir la protagonista.
En quant a la història, personalment, m'ha agradat, encara que hi havia trossos que se'm feien un poc pesats, com quan explica un poc la situació de la guerra. D'altra banda, crec que no té defectes, només que em pareix prou trista la novel·la.
Esta novel·la sí que la recomanaria a una altra gent perquè en este llibre esta molt present el tema del maltractament tant psicològic com físic, crec que es reflectix prou bé el model de la dona i com al final de tot ella veu la llum a tots els seus problemes.
A este llibre li posaria de nota un 7, més que res, perquè no és el tipus de llibre que sol llegir.
Valoració de Diana Dragomir
La meva opinió sobre el llibre "La plaça del diamant" de Mercè Rodoreda és molt bona. En primer lloc, apareix una història d'amor, en aquella Espanya d'horrors i de guerres, que et porta a una Barcelona molt diferent de la d'ara. Suposo que és la barreja del context històric i l'amor, el que fa que t'enganxis. I, per descomptat, la forma de donar màgia de l'autora. En segon lloc, és un llibre molt emotiu i ple de sentiment. Una manera d'explicar la història de manera molt femenina i sensible. Els pensaments interns de la protagonista són excel·lents, canvis de personalitat, solitud, desesperació, alegria. No sé si té defectes però podria millorar l'obra posant els punts de vista d'altres personatges. Finalment és un llibre que m'ha agradat i puc recomanar amb plaer. La meva nota és un 8.
Valoració de Salvador Bautista
La novel·la és molt entretinguda i molt realista, per al meu gust està prou bé. L’únic defecte que jo li trobe es la rapidesa en la que ocorre tot, encara que hi té molts capítols, els primers capítols tenen una altra fluïdesa que els altres.
El que m’haguera agradat és que Quimet enlloc de morir a la guerra, haguera tornat amb un altra xica per a casar-se en ella. No obstant aixó, al llibre es tracten altres temes, com ara el patiment de Colometa pels ideals polítics del pare del seu fill, és a dir, el Quimet; un sofriment que li’l donen els guanyadors de la Guerra Civil. Y aquest és l’únic defecte que jo li trobe.
La Plaça del Diamant és una novel·la, que sí que recomanaria, és una novel·la amb la qual, quant la lliges, el temps es passa volant, i en té molts motius per a imaginarte, mentre lliges, la historia de Colometa.
La meva calificasió per aquesta novel·la és un 8’5, ja que, com ja he repetit, sòc fan de les novel·les realistes i ambientades a anys, quant encara jo no havia nascut. La veritat és que me l’he llegida en poc de temps, per que cada vegada que hi llegia un capítol, volia saber, immediatament, el que passava en el següent.
Valoració de Noelia Vera
La plaça del Diamant és un llibre que presenta els canvis d'identitat de la protagonista, pel fet que no té personalitat , més tard troba l'amor i comença a ser ella mateixa . És un llibre que sap mostrar els sentiments que tenen els protagonistes i fer que empatitzem amb ells per la qual cosa m'agrada molt, a més a causa del trama ens mostra els aspectes més subhumans dels hómens .
Aquest llibre jo el recomanaria a totes aquelles dones que d’alguna manera han estat sotmeses a ls maltrats per part del hómens, hem pareix un llibre important, ja que ens serveix per a donar-nos conte de que aquestes situacións poden canviar i aconseguir que açó desaparega.
Al llibre la nota personal que li pose es un 8 .
Valoració d' Alejandro Murgui
“La plaça del diamant” ha sigut per a mi un llibre interessant des del punt de vista literari. Certs aspectes de la relació que mantenen Natàlia i Quimet em semblen totalment injustos de cara a la Colometa, però potser era una cosa totalment normal a l'època. No obstant, trobe la Colometa un personatge un poc dèbil. Hi ha hagut fragments del llibre que m'han sorprés precisament per aixó, Quimet tractava la Colometa com una ignorant i ella no es revelava contra Quimet, cosa que trobe del tot increíble .
En resum, el llibre m’ha agradat perqué considere que el trellát que té és entretingut i ens ajuda a conéixer els aspectes roïns de la epoca.
Valoració d' Elian Coca
A mi per una banda no m'ha agradat el llibre perquè reflecteix la vida de l'època, que a més de ser una època amb guerres també actuava el masclisme, per tant les dones teníen molts problemes. Jo crec que l'escriptora ha sigut molt concreta respecte als seus pensaments. Per altra banda sí que m'ha agradat el llibre perquè és un llibre que no ha sigut escrit per perdre el temps, sinó que s'ha pensat cada detall. Per això ha tingut tant èxit. Els personatges m'han agradat perquè encara que les descripcions no siguen molt llargues, et fas una idea de com són. També m'ha agradat el pessimisme de la protagonista, perquè fa que el llibre siga més real i que no finalitze tot "perfecte i el món de color rosa".Una altra cosa que no m'ha agradat gens ha sigut la perduda de Quimet. Jo canviaria el final encara que abans he dit que el llibre pareix més realista com és, perquè voldria que no finalitze tan tràgic. Però encara que han sigut moltes coses les que no m'han agradat reconec que és un llibre que ha valgut la pena llegir-lo i el recomane a qualsevol que vulga entendre la vida de l'època de la República, la Guerra i la Postguerra.Li pose un 9. |
Valoració de Miriam Moreno
En la meua opinió el llibre de La plaça del diamant és una obra un poquet avurrida de llegir, perquè no hi ha quasi diàleg i aleshores es fa llarg i pesat. Per altra banda el que si m’ ha agradat molt ha sigut que es parle de la violencia de gènere, que es veu refleixida quan en Quimet no deixa que el jefe de Colmeta la mire, i que vol saber ón ha estat i amb qui, també es pot veure quan tenen els fills que ella porta tota la carga del treball, dels nens i del coloms, a pesar de que els coloms es deuria de cuidar Quimet.
Canviaria de l’obra el diàleg com ja he dit abans posaria més i aixi és faria molt mes ràpid de llegir.
Jo li posaria un sis, perquè m’ ha agradat que l’obta reflextisca a una dòna lluitadora que té el pes de tot i tots en les seus mans, i no és rinde mai.
Valoració de Ruth Deltoro
L'opinió que tinc sobre esta novel·la és que al llegir-la se't fa un poc pesat, a mi me ha costat un poc llegir-la pot ser que siga perquè ho detalla tot molt. Un dels personatges que més m'ha agradat ha sigut la Colometa ja que tenia qué suportar el comportament de Quimet ella no es queixava mai. Esta novel·la es podria millorar si no explicara tot amb tants detalls i que explicara un poc més el lloc on transcorre l'obra per a situar-te millor. És una novel·la que té molta quantitat de personatges secundaris i este llibre és un poc trist però té alguns aspectes que persones d'eixa època també la van viure.Jo sí que la recomanaria encara que és un poc llarga, però té algunes coses que al lector li pot agradar.
La nota que li pose és un 6.
Valoració de Laura Albir
Des del meu punt de vista pense que és un bon llibre, perquè el veig una obra molt completa i que podria ser perfectament una història d ‘actualitat. Encara que sigui una novel·la molt dura, pense que de tot es pot traure una part positiva i en aquest cas en concret, ens serveix per a que reflexionem sobre com moltes persones tenen una vida molt difícil i també per a què valorem i apreciem més el que tenim. La veritat és que aquest llibre m’ha agradat molt i el recomanaria tot el món, però mes en concret a aquelles persones que lis apassioni la lectura, i per a qui no sigui el seu cas crec que es podria fer una mica dens,però per a mi pense que és un llibre que val la pena llegir sobre tot per l’evolució del personatge de la Natàlia, i per la forma que està narrat, molt natural i diferent al mateix temps. L’argument també m’agrada, és una història que encara que sigui trista no hi ha dubte que reflecteix el que van viure moltes persones durant aquesta època, pense que està perfecte així i no li canviaria res,si l'hagués de que puntuar li ficaria un 8’5.
Valoració de Pedro García
A mi aquest llibre no m'ha agradat molt perquè no és molt juvenil i el tema del què tracta no és dels que m'agraden a mi. Hem de conéixer les èpoques passades, és veritat, però no d'una manera tan "incomprensible", ja que m'ha costat entendre el llibre. Esta incomprensió és deguda que la novel·la esta plena de símbols que no he arribat a comprendre i, deguda també, que tracta aspectes i formes de viure en la guerra. Per a mi un dels errors que he trobat en este llibre és que en un mateix capítol parla de diferents temes fent que perdes el fil i t'oblides del tema principal. Un altre aspecte negatiu, que ja depén dels gusts personals, és que hi ha molt poc diàleg directe i esta quasi tot escrit de forma indirecta, la qual cosa m'ha fet que no m'assabente del que parlen els personatges. Jo no podria dir com millorar-la perquè és una novel·la que li agrada a molta gent, i que encara que a mi no m'haja agradat no vol dir que no siga un gran llibre de la literatura catalana. Jo no recomanaria esta novel·la per a gent jove, però si per a gent més adulta interessada en el tema de la postguerra i per tot això li pose un sis com a nota.
Valoració d' Isabel Vázquez
A mi aquest llibre m’agradat, però m’ha paregut un poc pesat perquè havia vegades en el que s’enrotllava massa amb les descripcions de les persones. En aquest llibre es reflecteix la dona maltractada que en aquest cas és Natàlia, que comença bé amb la parella que és Quimet però després d’un cert temps la dona acaba perdent la seua identitat, és a dir, el seu caràcter, la seua forma de ser amb la gent per culpa de sa parella. Aquesta dona passat un temps, coneix un altre home que sí que la sap cuidar i tractar bé i ella s’enamora d'aquet home. Natalia ha sigut forta en deixar a Quimet i anar-se amb el que en realitat li agrada. La meua puntuació per a aquest llibre és d’un 6 perquè ni m’agrada molt ni em desagrada, m’ha paregut una història normaleta.
Valoració de María Mauro
La plaça del Diamant no és una obra qualificable amb un simple “bé” o “malament”. És una novel·la poc convencional amb molta força, que m’ha inspirat molts sentiments contradictoris. Si hagués de treure un defecte, seria la poca acció externa, amb un ritme narratiu que en ocasions es fa una mica pesat per desenvolupar-se la història des d’un mateix punt de vista i una manera de pensar, la de Natàlia. Seria això el que canviaria, la narració des d’un punt de vista únic. Pense que seria interessant conèixer el d’altres personatges, com Quimet, Rita o Antoni, que moltes vegades poden fer-se massa llunyans i incomprensibles. Per últim, recomanaria el llibre? Sí, perquè la de Natàlia és una gran història de superació i supervivència quan tot pareix perdut.
La meua nota és un 8
Valoració de Carmen Esteban
La novel·la m’ha agradat prou, sobretot perquè reflecteix una realitat històrica amb molta fidelitat, i perquè narra al llarg d’aquesta època, una gran història de superació. No obstant això, hi ha hagut parts de la novel·la que personalment m’han resultat dures de llegir, tant pel llenguatge, doncs hi havia moltes paraules que em resultaven desconegudes, com per l’argument, que era trist i reflectia realitats molt cruels. També pense que el monòleg interior, que implicava l’escassetat de diàlegs, feia en moltes ocasions perdre el fil conductor de la història, doncs no sabia a qui s’adreçava la protagonista o de què estava parlant. Malgrat això, i reprenent el que he dit al principi, considere que és una novel·la molt recomanable, doncs ens fa reflexionar sobre temes presents en l’actualitat, com el maltractament psicològic o la pobresa, i ens ajuda a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos sense deixar que res ni ningú ens tregui la nostra pròpia autoestima i identitat.
La meu nota és un 8.75.
Valoració de Luján Cervera
La protagonista d'esta novel·la és una xica ingènua i bondadosa que se sent sola (òrfena de mare des de xicoteta) i amb falta d'autoestima. Natàlia renúncia a la seua pròpia identitat, perd el seu nom pel de Colometa, en favor del seu espòs i accepta tots els convencionalismes de l'època. Quimet vol una dona submisa, abnegada i sacrificada. "Em va dir que si volia ser la seua dona havia de començar per trobar bé tot el que ell trobava bé." L'opinió d'ella no importa. Xarren i actuen com si ella no estiguera allí. Si al marit li ixen les coses mal, paga el seu mal humor amb ella. Treballa al límit, fora i dins de casa. Atén els seus fills. I se sent, damunt, culpable i pensa que és ella, la que no fa les coses bé. És incapaç de dir NO, quan fa falta. Desgraciadament, hui hi ha moltes "Colometes". Aquest llibre el recomanaria aquelles dones que pogueren sentir-se identificades amb la “Colometa”. Li pose un 8.
Valoració de Jesús Cervera
El llibre “La plaça del diamant” s'ha fet una mica llarga per al meu gust, ja que no m'atrapava de ninguna de les maneres, especialment al principi. M'ha costat una mica llegir tota la obra, encara que el final el vaig llegir en un no res. Potser ha influït la manera d'escriure que ho detalla tot. També, pense que la història que explica és molt trista, i em fa ràbia que Colometa hagi de suportar el comportament de Quimet, com si fóra quelcom superior. Per altra banda es una molt bona novel·la, ja que plasma molt bé la realitat de l'època de la república i la guerra civil. D’aquesta manera m’he adonat d’allò que és una guerra on no només els més pobres pateixen, és el cas de la família on la Colometa treballava. Tres anys de penúria durant la guerra i tota una postguerra per viure es fan molt agres.
Finalment, aquest llibre el recomanaria a les persones que li agraden els llibres d’amor, ja que d’acció no té res i això és una de les coses que canviaria jo del llibre, que tinga un poc més d’acció.
La meu nota és un 6.5
Valoració de Sandra López
Este llibre m’ha resultat un poc pesat perquè es llarg però també és fàcil d’entendre i t’enganxa prou ja que vols saber el que el que va a succeir al final. També t’adones com en eixos temps passaven fam i com es guanyaven la vida, com s’ajudaven entre sí, i el sacrifici que costaven les coses d’aconseguir i el que costa traure uns xiquets cap a avant. El que més m’agrada d’aquest llibre és la profunditat en la psicologia dels personatges i la delicadesa a mostrar alguns temes tan durs com el masclisme i la postguerra. El que no m’ha agradat és que si Colometa no és casa no pot sobreviure a soles, és dir, que necessita estar casada amb algú encara que no estigui enamorada i fer tot el que l’home li mane.
Jo a este llibre li posi de nota un 7.
Valoració de María Gordo
Sota el meu punt de vista la novel·la dóna una visió bastant detallada de diverses èpoques per les quals ha passat aquest país (Dictadura de Primo de Rivera, República, guerra civil...). M´ha semblat una novel·la interessant a la par que bastant trista, ja que narra una vida plena de desgràcies, la de la seua protagonista. Considere, que el problema de Quimet era el seu masclisme ("¡No vull que treballis més per aquest pastisser!")(Pág 77 / Lin 3) La novel·la narra extensament l´història de "Colometa", però sota el meu punt de vista amb un vocabulari bastant complicat el qual fa que siga possiblement el seu únic defecte. La novel·la seria del tot perfecta si s'haguera estès una mica mès el final, és a dir, les noces de Rita. Recomanaria aquesta novel·la a gent sobretot adulta posat que m'ha semblat una mica difícil de llegir.
Puntuaciò: 8
Valoració de Jonatan Oltra
La meua opinió sobre el llibre és que la novel·la no m’agrada’t molt la veritat perquè m’avorrí molt la història entre Quimet i Colometa, perquè Quimet era molt controlador i en quant ella feia una cosa que a ell no li agradava ell s’enfadava i damunt ella, Colometa, era una conformista, és a dir, s’encofurnava amb qualsevol cosa i amb tot. M'agradaria que en aquesta novel·la aparegueren més diàleg perquè deixa manera no seria tan avorrida la novel·la i seria més fàcil de arribar i menys avorrida. Li posaria a la novel·la un 4 la veritat perquè no l’he entès pese a llegir-la espai i no m’agradaria tornar-me-la a llegir.
Valoració d' Irene Martínez
Esta novel·la m'ha costat una mica entendre-la i algunes coses les havia de llegir dos vegades. És un poc difícil per què apareixen molts recursos literaris, com per exemple, els símbols. D'altra banda, m'agraden les històries d'amor, però en esta novel·la a més d'amor també es reflectixen temes com la bogeria (quan la Colometa es veu sola amb els seus fills sense rès per a menjar) i també moments tràgics (com la mort de el Quimet quan va a la guerra...) No crec que tinga defectes, esta obra està molt ben raonada i a més es molt realista. Es podria millorar la novel·la incloent monòlegs interiors de el Quimet, per que la Colometa té molts monòlegs i podem veure els seus sentiments, el seu canvi de personalitat, la soledat, la desesperació... Llavors, si el Quimet tinguera monòlegs interiors podríem veure més com es sent en cada moment. Si recomanaria esta novel·la per què mescla l'amor i la guerra civil a Catalunya, açò fa que ens atrape i tinguem més ganes d'arribar al final i saber el que succeeïx.
Valoració de Julio Gálvez
Aquesta novel·la s'ha fet una mica llarga pel meu gust, ja que no m'atrapa de ninguna de les maneres especialment al principi. M'ha costat bastant llegir tota la obra encara que el final el vaig llegir molt ràpid. L' autora detalla tot el que passa en la novel·la i no deixa res descriure en l' obra. La història és molt trista i també com tracta Quimet a Natalia, el tracta com si fóra superior, ella . La novel·la plasma molt bé l'època de la República i la Guerra Civil, ella suporta molt en la seua vida no es massa feliç. Natalia mostra la seua vida marcada per l'opressió i la necessitat de llibertat. Jo li posaria de nota un set i mig perquè al principi no em vaig assabentar molt però el final em va agradar més.
Valoracion de Javier Orero
En la meua opinió és un llibre un poc complicat de llegir perquè hi ha paraules de difícil comprensió però es sobreentenen pel context. Jo sí que recomanaria aquest llibre per a llegir perquè està situat a l’època de la Guerra Civil Espanyola i pots descobrir moltes cosses sobre aquesta època com el masclisme que hi havia i lo que eren capaços de fer els distints bàndols de guerra per a destruir-se mútuament.
A banda d’això a mi el llibre m’ha agradat a pesar de tractar d’un romanç amorós perquè la protagonista, Natalia, en conéixer Quimet perd tota la personalitat que tenia i d’alguna manera passa a les ordres de Quimet i amb la seua mort pensa en llevarse la vida i als seus fills però aplega un altre home molt més comprensiu que Quimet i la salva de tot això, m’agrada perquè en la actualitat això continua passant, no tan exagerat ni en aquestes circustàncies però passa.
La meua puntuació del llibre és un 5’5.
bottom of page